JOVES PEL CAMÍ RAL

CASTELL DE L'ERAMPRUNYÀ-GAVÀ- BAIX LLOBREGAT

2010-07-21T10:45:00.003+02:00

El dijous dia 8 de juliol del 2010 vam anar al castell de l'Eramprunyà. Aquest castell està inclós en la Ruta dels Castells, que ressegueix des del Castell d'Eramprunyà fins al Camí de la Clota de Begues i continua per l'antic Camí Ral.
Quan vam arribar al castell estava tot ballat per obres de restauració i no vam poder entrar. Varem dinar a la pineda i vam anar a veure la creu que hi ha al davant. A la tarda vam anar a veure les coves que hi ha sota el castell. Hi havia ofrenes a la Verge i al ser d'àrgila el vent els hi ha fet formes ben estranyes!

LA HISTÒRIA DEL CASTELL

Les primeres notícies que ens han arribat del castell data del any 957, moment en que el castell era propietat dels comptes de Barcelona. Posteriorment el van cedir a Gombau de Besora. En el segle XIII el va compra el rei Jaume I.

Anys més tard, concretament al any 1323, Jaume II el va vendre per aconseguir diners per la conquista de Córcega i Cerdenya. L'any 1897 el va adquirir el banquer Manel Girona. Al superior hi havia les edificacions nobles hi ha l'inferior el cementiri, la esglèsia de Sant Miquel i la cisterna. Els dos recintes es comuniquen per una passarel·la de fusta.

La Ruta dels Castells

2010-07-21T10:34:00.003+02:00

Al casal de joves per el cami ral d'aquest any, hem estat reconstruint la ruta dels castells en el tram que passa per la Clota.

Tot i que en un punt s'uneixen el cami ral i la ruta dels castells cal parlar dells per separat ja que no son ni el mateix ni tenien el mateix ús.

La Ruta dels Castells, va ser una via de comunicacio molt important en aquella època, ja que conectava les masies del voltants de Begues amb el Castell i també comunicava el castell d'Eramprunyà amb l'Hospital de Cervelló a Olesa de Bonesvalls.

Actualment aquesta ruta esta en ruines i la vegetacio tapa molts trams. Per això intentem recuperar-la perquè es pugi tornar a fer servir i la gent del poble hi pugui passejar.

PEDRA SECA

2010-07-21T10:28:00.002+02:00

Aquest casal consisteix a reconstruir una petita part del camí de la ruta dels Castells (150 metres Aprx.). Aquesta ruta ressegueix el Camí de la Clota i l'antic Camí Ral, unint el Castell d'Eramprunyà amb l'Hospital de Cervelló.

La Ruta dels Castells que nosaltres arreglem es troba a la Clota. Aquest camí és molt antic, per tant el camí que nosaltres arreglem està molt maltmés. El camí està enmurallat per un petit mur de pedra seca a cada banda del camí i ressegueix la riera.

La pedra seca consisteix en apilar pedres més o menys garns per fer un mur que serveix per delimitar la ruta dels Castells. Els murs estan mig fets, i el nostre grup el que vam fer va ser reconstruir-lo.

Perquè el mur quedi estable i tingui una altura de mig metre es posen pedres grans i amb una cara plana per les dues cares exteriors del mur, per fer que aquestes pedres s'aguantin es posen pedres petites al voltant perquè encaixin perfectament i no es moguin. Tots els espais buit que queden en el mur s'omplen amb pedres petites per donar estabilitat i consistencia.

Excurció Begues - Santa Sussana

2010-07-21T10:17:00.002+02:00

Vàrem sortir de Cal Pere Vell sobre les 9:30. La excursió va ser molt divertida. Vam caminar una estona i sobre les 11:30 vam parar per a esmorzar i descansar al Puig de la Mola. Després vem agafar el GR-5 cap a Santa Susanna. Quan vam arribar vam veure que Santa Susanna es una masia dalt d'un turó envoltada de vinyes. Vam prendre allà uns gelatsque ens havien portat els forestals i despres vam anar a veure les taràntules i després a sopar. A la nit vam jugar a un joc que consistia en que hi havien: 2 pobles, 4 contravandistes i la policia. Els pobles havien de comprar macarrons als contravandistes, però sense que la policia els veiesin, i portar els macarrons al poble. Desprès vem anar a dormir a un camp de vinyes. A la nit va ser molt entretinguda i vam dormir poc.

Taràntules

2010-07-21T10:16:00.003+02:00

El dijous 15/7/10 va venir en Xavi Parellada a Santa Susanna per ensenyar-nos i buscar taràntules , perquè allà hi ha un colònia de taràntules de l'espécie lycosa tarentula .
Per trobar-les vam haver de localitzar els seus caus , que són forats que al final formen una mena de curva que serveix com a refugi.
En Xavi amb un filferro els hi feia "pesigolles" fins que sortien . Vam treure tres femelles i les vam ficar en un pot per observar-les , eren tigrades amb la panxa negre .
El nom de taràntula es originari de Tarento (Italia) . Les aranyes grans de Sud-Amèrica les anomenen taràntules , però la taràntula autèntica es la d'aquí, la meditarerània.
Tenen les cries , que poden ser fins a 300 , i la famella les carrèga a l'esquena .
No fan terenyines , caçen perseguin la presa i li claven els ullals .
Ens va agradar molt l'experiència per que va ser molt bonica i tambè perquè mai haviem vist taràntules .

Desbrossar

2010-07-21T10:00:00.003+02:00

Nosaltes per desbrossar utilitzem aixades per arrancar plantes, xerracs per tallar troncs i arbustos gruixuts,tisores de podar (grans i petites) per tallar plantes i arbustos de diferents tamanys.
Quan vam arribar tot el camí estava ple d'herbes, arbustos... Les especies més abundants són: el llentiscle, la ginesta, els esbarzers, el cárrix, el pi blanc i l'alzina.El cami esta delimitat per dos marges de pedra que també reconstruim i la riera.
Amb els troncs i les branques les apilem fora del marge de pedra formant piles. Aquestes piles les posem totes juntes en la mateixa direcció perqué al cap dunt temps la brigada de Begues el reculli.
Desbrossar es una feina molt dura i esgotadora però hem obert camí desde la Creu de la Clota fins la Clota.

CASTELL D'OLIVELLA

2010-07-21T09:44:00.002+02:00

Ens vem llevar a les 6:30 i seguidament vem esmorzar, i vem marxar a Santa Susana a acabar d'omplir ampolles d'aigua, vem baixar i vem agafar una pista fins al Castelll d'Olivella i vem pujar per veure'l. Al castell vem intentar pujar a la senyera de catalunya i vem fer un parell de fotos, desde el castell es podia distingir perfectament tot el recorregut que haviem fet.

Vem tornar a baixar, i vam agafar la pista cap a la font d'olivella, però no hi sortia aigua. Després ens vem desviar cap al PR-5 fins arribar a la pista, vam seguir fins arribar a al primera pujada del puig de la mola, per a nosaltres va ser el troç mes complicat de la tornada a Begues per que era molt estret, tenia moltes pedres i una pendent molt pronunciada.

Un cop adalt, vem desansar una estona i vem beure una mica d'aigua. Poc després vem rependre el ritme i vem baixar per la pista fins arribar a la trialera GR 92-3 vem baixar fins arribar a creuar la riera, i vem agafar camí cap a la massana. Un cop a la massana vem anar als casals. Vem vaixar fins arrribar a la hipica, allà vem parar a descansar uns minuts. Finalment quan vem repondre forçes vem agafar camí cap a Begues, un cop a Begues vem anar al ceip st.cristofor, allà vem dinar

Barraca de pastor

2010-07-21T09:40:00.004+02:00

Vem tenir la oportunitat de aprener a fer una caseta de pastor, va venir el Victor Matà què és una de les poques persones d'Espanya que sap fer barraques de pastor.

Ens va ensenyar a construir una que és va ensorrar. Hi vam seguir uns passos què sòn:

1-Quan la barraca estava ensorrada el que hi havia dins que era la part del sostre és te que treure la sorra amb la aixada i les pedres que treiem, les apilem en un lloc concret, la sorra i les pedres separades.

2-Quan ja estava buit el forat i les pedres apilades pues ja podem començar a fer la barraca amb la tecnica per saber com es fiquen les pedres grans i petites:

* Grans - cara plana i bonica i es poda devant i derrere

* Petites- pero poder subjectar les pedres grans i es posen en mig

3-Quan arribem a la part del sostre el que més necessitem son pedres planes i per poder fer el sostre tenim que fer uns passos que son els seguents:

1- Ficar pedres planes grans que no pesin i en un altre pedres petites

2-Agafar una plana i que cuadri i a la vegada que sorti una mica la pedra i despres ficar pedres petites per poder fer pes per aguantar la pedra gran.

3-Aixì tota l'estona fins arribar a la part final

4-A la part final només es té que ficar una pedra per poder tapar el forat.

4-Quan hem acabat el sostre fiquem sorra a sobre del sostre per protegir-lo i ja hem acabat la barraca

La nostra feina

2009-07-20T17:13:00.000+02:00

Els joves pel camí ral, ens trobem cada dia al Cal Pere Vell a les 9:00h.
Ens separem en dos grups un que treballa al Pou del glaç i l'altre que treballa al camí ral al costat de la depuradora .
Els joves per el camí ral ens dediquem a arreglar ampliar el camí ral i desbrossar el pou del glaç per el benestar del poble i de l'atracció turística, Begues es un poble poc turístic gracies a nosaltres Begues s'omplira de excursionistes i turistes, la gent del poble podrà conèixer millor el seu poble.
No fem servir eines motoritzades si no que fem servir eines tradicionals com: xerracs, tisores de podar, aixades i tisores de podar grans. Per aquest motiu el nostre ritme de treball és lent.
En el pou del glaç fem casi cada dia tornar-nos el torn i per això va un sol grup al dia. El que volem veure es la pedra seca però esta plena de heures,molsa etc... per això necessitem els guants i les gorres, i també a les pujades fem escales amb les aixades.
En el camí ral netegem el camí i l'agradem tallem els arbustos traiem les herbes perquè es pugui passar i passejar. Em trobat roderes de carros gravades a les pedres.
El primer dia ens van explicar com funcionaria el camp d'aprenentatge i servei.
Després de treballar pel mati anem a la piscina i una hora més tard anem al C.E.I.P. Sant Cristòfor a dinar per la tarda fem activitats: jocs de grup al exterior i el blog.
Dijous 9 de Juliol vam dormir a Can grau i vam fer jocs i un taller de massatges.

Història del Camí Ral a Begues

2009-07-20T17:00:00.000+02:00

EL POU DEL GLAÇ

Es desconeix la data de construcció del Pou del Glaç però es podria situar entre els segles XVI i XIX.
S'han trobat documents que parlen que a l'estiu l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls comprava gel al Pou del Glaç, però es desconeix la data.
Aquest pou es troba al costat de la riera, al final del Pla de Begues. Aquest terreny té menys altitud i per tant la forma d'encerclament de les muntanyes produeix temperatures sota zero (-10 a -12 ºC) .
Està situat prop de la urbanització de Begues Parc. Actualment no es veu a simple vista, està amagat dins d'un frondós bosc, però a les fotografies antigues es pot observar un entorn més obert.
El pou té forma cilíndrica, i està excavat en una part rocosa de la muntanya.
A la part de dalt del pou hi ha dos portes per on s'introduïa i s'extreia el gel mitjançant una politja. L'aigua s'introduïa dins del pou, es congelava i es tapava amb branques de pi i palla. Després s'introduïa una altra capa d'aigua, es congelava i es tapava amb pi i palla, i així successivament.
El gel era obtingut dels pèlags de la riera, eren tolls grans d'aigua que es formaven a la riera on hi havia parts més fondes i s'acumulava l'aigua.

LA HISTÒRIA DEL CAMÍ
L'origen del Camí Ral va ser el període Romà i des d'aleshores va ser utilitzat com a camí de pas del Llobregat fins al Penedès. Durant l'edat mitjana va ser una via de comunicació molt important que comunicava Barcelona amb Tarragona travessant el riu Llobregat pel pont del diable a Martorell.

· EL CAMÍ ROMÀ:
Al 1888 Artur Osona i Formantí, escriptor i pioner de guies d'excursionisme deixava constància d'aquesta via romana que sortia de Barcelona per Hostrafrancs. Artur Osona feia referència al mil·liari que es va trobar el 1888 a l'església parroquial d'Hostrafrancs que s'ha atribuït al segle III i que assenyala la via de comunicació de Barcelona cap a Llobregat.
Sant Boi era un lloc molt important en l'època romana era un lloc estratègic per creuar el riu Llobregat.
A Avinyonet del Penedès s'hi troba un edifici sepulcral Romà i utilitzada com a
l'època medieval com una torre de defensa.

.EL CAMÍ RAL MEDIEVAL:
Durant l'època medieval, el camí Ral va esdevenir una via de pas molt important.
La primera referència històrica que es coneix prové de textos àrabs on
descriuen les batalles que van tenir lloc a Begues.
Per seguir el camí Ral, el pas del riu Llobregat es feia per una barca assegurada
amb cordes a les dues vores del riu. Es va construir un pont de fusta per poder
passar millor pel riu però una riuada se'l va endur.
El Camí Ral era molt important així que el Juliol del 1315, el bisbe de Barcelona
realitzà una visita pastoral a “l'església de Sant Joan d'Olesa de Begues” on
van ser cridats diversos parroquials.

. L'EDAT MODERNA
Del 1462 al 1472 va tenir lloc la Guerra Civil catalana entre el rei Joan II i els pagesos de remença contra la Generalitat, en que el camí Ral va ser testimoni dels fets bèl·lics.
La guerra Civil catalana va continuar en aquest territori. L'any 1469 les
tropes de la Generalitat van enfilar el camí Ral des del Penedès.
El bandolerisme va ser un fenomen estès per tota Catalunya i propi també de
les muntanyes del Garraf. Actuaven als camins de pas, com és el cas del camí
Ral.
El camí Ral també va ser testimoni d'altres fets bèl·lics que van passar en el
territori. L a Guerra dels Segadors va passar a peu de Camí Ral.

. EL DECLIVI DEL CAMÍ RAL:
La importància del camí Ral com a via de comunicació declinà ràpidament en
construir-se entre els anys 1770 i 1802 la carretera de l'Ordal.
El camí Ral va seguir sent de gran importància a nivell local, però poc a poc va
anar quedant en desús.